diumenge, 17 de novembre de 2013

LA IMPORTÀNCIA DELS HÀBITS I RUTINES.

Els hàbits i les rutines són unes pautes que ajuden als xiquets a estructurar-se i a orientar-se. L'adquisició dels diferents hàbits els permet ser més autònoms i fa possible que tinguin una convivència positiva amb els altres i són necessaris en l'adquisició dels nous aprenentatges.

Els hàbits i les rutines s'han de treballar tan casa i a l'escola. A mida que els xiquets van assolint els diferents hàbits se senten més segurs, tranquils, amb confiança i amb ganes d'aprendre. Observar els seus petits progressos dia a dia i saber valorar-los és per a ells i elles una motivació important i necessària per continuar avançant. Per tot això, el treball dels hàbits ha de ser una tasca compartida entre la família i l’escola.
Per treballar-los d’una manera més dinàmica i d’una manera conjunta, entre la família i l'escola, ací teniu un recull d’activitats que es poden treballar amb l'ordinador.


ELS HÀBITS D'HIGIENE:
És de vital importància que en l’etapa d’educació infantils els infants adquireixin actituds i hàbits adequats en relació a la higiene personal, així com de l'entorn, és un clàssic dins de les actuacions d'educació per a la salut que es realitzen en els centres docents, sobretot amb els més petits.

En l'adquisició d'aquests hàbits juga un paper fonamental la família. El nen tendeix a fer allò que veu, encara que en l'escola es treballe i es tinga establerta una sèrie d'hàbits, difícilment arribaran a formar part del seu estil de vida si la seva família amb la seva actitud i comportament no contribueixen a això. 

És important que el xiquet dispose, a casa, de tots els estris necessaris per a la seva neteja personal com sabó, paper higiènic, raspall de dents, pinta, tovallola... i se senta responsable d'ells. A més a més, a l’escola disposarà de més estris els quals els utilitzarà autònomament i aprendrà per que són necessaris a la vida quotidiana. La higiene personal no s'ha de inculcar com una cosa imposada, el xiquet ha de sentir-se a gust experimentant per si mateix les diverses sensacions, embrutar pot ser agradable i rentar-se després també.

La higiene és un concepte que va molt més allà de la neteja ja que comprèn una altra sèrie d'aspectes com l'exercici físic, l'alimentació, el somni. La higiene personal i de l'entorn són bàsiques per millorar la salut. La neteja augmenta la sensació de benestar personal i facilita l'acostament dels altres i en conseqüència, les relacions interpersonals. 

Un altra aspecte a tenir en compte es que hem de procurar que els nens aprenguin a valorar el fet de la higiene com a mesura per a l'assoliment d'un major benestar personal amb els altres. Pares i educadors tenen un paper fonamental en l'adquisició d'aquests hàbits. 



ELS HÀBITS EN L'ALIMENTACIÓ:
L’alimentació és un procés que ens acompanya al llarg de la vida, a través del qual obtenim els nutrients que permeten cobrir els requeriments de l’organisme. Pe tal que el creixement i el desenvolupament tant físic com mental es produeixin d’una manera adequada, és imprescindible facilitar una alimentació que cobreixi les necessitats nutricionals pròpies de cada etapa.
El procés d’aprenentatge d’hàbits alimentaris és especialment important durant els primers  anys de vida ja que, a més de facilitar un bon estat nutricional i un creixement òptim, ajudarà a consolidar l’adquisició d’hàbits saludables per a l’edat adulta.

Cada etapa de la vida té les seves peculiaritats i necessitats a les quals s’ha d’anar adaptant l’alimentació. La infància es caracteritza per ser l’etapa on hi ha un major creixement físic i desenvolupament psicomotor. Això significa que l’alimentació no solament ha de proporcionar energia per mantenir les funcions vitals sinó que ha de cobrir unes necessitats majors relacionades amb el creixement i la maduració. Les necessitats energètiques i nutricionals són cobertes per l’alletament matern exclusiu fins als sis mesos, i a partir d’aleshores cal anar incorporant nous aliments de forma progressiva i en les quantitats adequades.

En aquest període és important afavorir les condicions que permetin l’adquisició progressiva d’uns hàbits alimentaris saludables com per exemple menjar equilibradament, menjar certes quantitats d’aliments cada dia i també hauran d’aprendre progressivament el comportament que s’ha de tenir a la taula, seure bé, parar taula, recollir quan hem acabat de menjar...



ELS HÀBITS D'AUTONOMIA:
El desenvolupament de l’autonomia personal es un objectiu prioritari en l’educació dels infants, ja que és la base de l’aprenentatge durant tota la seva vida. Un xiquet és autònom quan és capaç de realitzar per si mateix diferents tasques i activitats pròpies de els nens de la seva edat i del seu entorn social – cultural.

Per tant, per aconseguir un desenvolupament òptim de les persones és imprescindible que aquesta aconseguisca ser autònoma. Aquesta autonomia proporciona seguretat, la qual és necessària per créixer.

 Al llarg de la infància existeixen diferents etapes en les quals es van adquirint noves habilitats i això suposa un gran esforç per al nen. Per això és necessari que els adults que ens trobem al seu al voltant, els oferim les eines necessàries perquè aconsegueixin l'adquisició dels nous aprenentatges. 

La família i l'escola són els primers àmbits de desenvolupament del nen i per tant els llocs en els quals van a aconseguir l'autonomia. Durant els 0 i els 6 anys hem d'ajudar a nen a adquirir diferents aprenentatges autònoms com per exemple: cordar-se les sabates, menjar sol, recollir les seves joguines...

Per afavorir l’autonomia és important oferir alternatives als xiquets perquè ells ho triïn. En lloc d'ordenar a un nen que faci una cosa, se li pot donar l'opció entre dues o més alternatives, així va prenent el control sobre les seves accions. Deixar actuar als nens i reconèixer els seus esforços quan estan en una nova situació. Aquí les famílies han d'estimular i reforçar l'autonomia i deixar que els nens facin les coses sols, però donant-los paraules d'alè que els estimulin.
Ensenyar a buscar solucions. L'autonomia implica valer-se per un mateix, és a dir que els nens no poden buidar tots els dubtes consultant als seus pares, sinó que han de ser ells mateixos els que busquin la solució d'una altra manera. 


Per tal d'afavorir aquests hàbits i rutines, cada setmana treballarem un, registrant en una taula, al final del dia, si ho hem fet bé en una cara sonrient i si ho hem fet mal en una careta trista. Al final de la setmana si  ho hem fet bé, ens emportarem a casa una "medalla" de felicitació.