Els xiquets de tres anys, comencen a relacionar-se amb els seus iguals amb
necessitats, interessos i personalitats diferents dels seus. Açò fa que,
en algunes ocasions es puguen originar situacions conflictives que
poden afectar la dinàmica familiar i escolar. Estos comportaments
apareixen quan el xiquet vol cridar l'atenció de l'adult, experimentar
poder enfront dels pares o els seus iguals o voler aconseguir coses que
no se'ls poden concedir.
Les rabinades són una
característica pròpia d'esta edat, sorgixen quan no s'aconseguix allò
que es desitja i hi ha una impossibilitat d'expressar-ho. Són
comportaments immadurs que servixen per a manifestar un enuig. Com
encara tenen dificultat per a expressar-se correctament per mitjà del
llenguatge, ploren, es queixen, s'enfurrunyen, criden,
es posen nerviosos i inclús agressius. Les rabinades solen ser molt
explosives i sonores i poden manifestar-se en qualsevol lloc.
A partir dels tres anys
solen començar a suavitzar-se. A mesura que va progressant en el
desenrotllament del llenguatge, el xicotet serà capaç d'expressar-se i
manifestar i dir allò que li ocorre. Per això és de la màxima
importància que se li ensenye a expressar les seues idees i sentiments a
través de les paraules.
Però quan sorgix la
rabinada...¿què hem de tindre en compte?
- No hem de rebutjar-li afectivament sinó retirar-li la nostra
atenció cap eixe comportament.
- Davant de la
indiferència de l'adult enfront de la rabinada augmentarà la intensitat
de la mateixa. No cal espantar-se, anirà disminuint a poc a poc.
- No hem
de perdre el control, no cal cridar ni deixar-los sols. No s'han
d'utilitzar la por ni el xantatge per a controlar-les.
- Quan s'hagen
calmat hem de parlar amb el xiquet del mal que ho han passat i
l'inadequat del seu comportament, mostrant-li sempre afecte i afecte.
- Reforçar el xiquet sempre que aconseguisca controlar-se i expresse amb
paraules el que li preocupa.
- Estimular-ho i escoltar-ho quan quelcom no
li ix bé. Quan la rabinada és per no eixir-se amb la seua no cal cedir,
és millor ignorar el comportament
- Si el xiquet ha de fer quelcom important, per exemple, anar-se'n al llit,
menjar, anar al col·le, ha de fer-ho, la rabinada no ha de ser un
impediment per a això.
- Si el xiquet no aconseguix el que vol a través
d'una rabinada aprendrà que este no és el mig per a aconseguir-ho.
- És
important que totes les persones pròximes al xiquet actuen de la mateixa
manera (iaios, tíos, mestres,...) enfront d'una rabinada.
- Si la rabinada és tan
fort que el xiquet podria arribar a danyar-se cal agafar-ho en braços
fins que sentim que comença a relaxar-se. Quan la rabinada passe s'ha
d'actuar normalment, com si res haguera succeït.
- És de la màxima
importància que davant de les primeres rabinades del xiquet es
mantinga la calma i el control ja que açò marcarà les següents pautes, per tal de no afavorir-les.
- És fonamental que tant el pare com la mare estiguen d'acord i es
mantinguen igual de ferms a l'hora de posar límits i normes al
comportament del menut.
