CONSELLS SOBRE LES RABINADES INFANTILS.

Els xiquets de tres anys, comencen a relacionar-se amb els seus iguals amb necessitats, interessos i personalitats diferents dels seus. Açò fa que, en algunes ocasions es puguen originar situacions conflictives que poden afectar la dinàmica familiar i escolar. Estos comportaments apareixen quan el xiquet vol cridar l'atenció de l'adult, experimentar poder enfront dels pares o els seus iguals o voler aconseguir coses que no se'ls poden concedir.

Les rabinades són una característica pròpia d'esta edat, sorgixen quan no s'aconseguix allò que es desitja i hi ha una impossibilitat d'expressar-ho. Són comportaments immadurs que servixen per a manifestar un enuig. Com encara tenen dificultat per a expressar-se correctament per mitjà del llenguatge, ploren, es queixen, s'enfurrunyen, criden, es posen nerviosos i inclús agressius. Les rabinades solen ser molt explosives i sonores i poden manifestar-se en qualsevol lloc.

A partir dels tres anys solen començar a suavitzar-se. A mesura que va progressant en el desenrotllament del llenguatge, el xicotet serà capaç d'expressar-se i manifestar i dir allò que li ocorre. Per això és de la màxima importància que se li ensenye a expressar les seues idees i sentiments a través de les paraules. 

Però quan sorgix la rabinada...¿què hem de tindre en compte? 

- No hem de rebutjar-li afectivament sinó retirar-li la nostra atenció cap eixe comportament.

- Davant de la indiferència de l'adult enfront de la rabinada augmentarà la intensitat de la mateixa. No cal espantar-se, anirà disminuint a poc a poc. 

- No hem de perdre el control, no cal cridar ni deixar-los sols. No s'han d'utilitzar la por ni el xantatge per a controlar-les. 

- Quan s'hagen calmat hem de parlar amb el xiquet del mal que ho han passat i l'inadequat del seu comportament, mostrant-li sempre afecte i afecte. 

- Reforçar el xiquet sempre que aconseguisca controlar-se i expresse amb paraules el que li preocupa. 

- Estimular-ho i escoltar-ho quan quelcom no li ix bé. Quan la rabinada és per no eixir-se amb la seua no cal cedir, és millor ignorar el comportament

- Si el xiquet ha de fer quelcom important, per exemple, anar-se'n al llit, menjar, anar al col·le, ha de fer-ho, la rabinada no ha de ser un impediment per a això. 

- Si el xiquet no aconseguix el que vol a través d'una rabinada aprendrà que este no és el mig per a aconseguir-ho. 

- És important que totes les persones pròximes al xiquet actuen de la mateixa manera (iaios, tíos, mestres,...) enfront d'una rabinada. 

- Si la rabinada és tan fort que el xiquet podria arribar a danyar-se cal agafar-ho en braços fins que sentim que comença a relaxar-se. Quan la rabinada passe s'ha d'actuar normalment, com si res haguera succeït.

- És de la màxima importància que davant de les primeres rabinades del xiquet es mantinga la calma i el control ja que açò marcarà les següents pautes, per tal de no afavorir-les. 

- És fonamental que tant el pare com la mare estiguen d'acord i es mantinguen igual de ferms a l'hora de posar límits i normes al comportament del menut.